Què és la COP?
Abans de ficar-nos en què és una COP, fora bo que us expliquem d'on sorgeixen.
Com ja deveu saber, l'Organització de les Nacions Unides (en anglès: UN, United Nations) és una organització internacional dedicada a la cooperació entre estats per a promoure la pau i solucionar problemes d’àmbit global.
Durant la segona meitat del segle XX es van anar fent cada cop més palès les conseqüències vers el medi ambient dels models socials i econòmics dels estats que actualment anomenem "desenvolupats" a nivell global, exemples d'aquesta consciencia els podem trobar a la constitució el 1968 del Club de Roma o la publicació el 1972 de l'Informe "Els Límits del Creixement" (original: "The Limits of Growth"), conegut popularment com a "Informe Meadows", que alertava de les futures conseqüències de seguir amb aquests models de desenvolupament.
Per a fer front a aquestes problemàtiques, el 1992 l'ONU va celebrar la popularment coneguda com a "Cimera de la Terra de Río de Janeiro" (nom oficial en anglès: UNCED, United Nations Conference on Environment and Development).
D'aquesta cimera de Río sorgí, constituint-se el 1994, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (anglès: UNFCCC, United Nations Framework Convention on Climate Change), un instrument jurídic de l'ONU que és el principal tractat internacional de lluita contra el canvi climàtic a nivell mundial, i que té com a objectiu estabilitar les emissions d'efecte hivernacle a un nivell que impedeixi interferències humanes perilloses al sistema climàtic global.
L'UNFCCC obliga a tots els estats que han firmat aquest tractat (actualment 197 estats dels 203 existents al món) a realitzar trobades anuals per a avançar cap a aquest objectiu. Aquestes trobades s'anomenen...
Les COP (anglès: Conference Of the Parties, Conferencia de les Parts), on les diferents parts de l'UNFCCC, és a dir, els estats/països que l'han firmat, es troben durant un parell de setmanes amb la finalitat d'exposar les seves opinions sobre els avenços i problemes detectats; i per a discutir i negociar les accions, procediments i temes a tractar (i la seva aplicació) per acnseguir acords internacionals que ens ajudin a avançar cap al compliment de l'objectiu de l'UNFCCC. En resum, les COP són l'òrgan suprem de presa de decisions de l'UNFCCC.
Aquestes conferencies han donat com a resultat acords importants per combatre el canvi climàtic; potser el més significatiu (i del que més n'haureu sentit a parlar) és el conegut Acord de París, un dels resultats de la COP21 celebrada a París el 2015.
A les COP, cada estat que hi participa té veu per a exposar els seus problemes i preocupacions sobre el canvi climàtic, i les seves propostes de millora de la situació actual. Això ho pot dur a terme parlant per si mateixos i/o formant un grup de negociació amb altres estats amb qui comparteixin interessos, per així tenir més importància a les negociacions. A continuació un esmentem alguns dels grups existents (cliqueu aquest link y veieu aquesta imatge per a una llista més completa):
European Union (EU): Format per estats de la Unió Europea.
The Group of 77 (G77): Grup de 134 estats (originalment 77) en vies de desenvolupament. Degut a l'actual posició mundial de la Xina, a vegdes tambés es refereix a aquest grup com a G77+China.
African Group of Negotiators (AGN): Format pels 54 estats del continent africà membres de l'ONU.
Small Island Developing States (SIDS): Grup de 40 estats insulars especialment vulnerables a les pujades del nivell del mar.
Least Developed Countries (LDC): Format per 48 estats que, al trobar-se en vies de desenvolupament, presenten una major vulnerabilitat al canvi climàtic i hi presenten menor adaptabilitat.
Si bé ja us hem explicat que un estat por parlar per si mateix, alhora, també pot formar part d'un o més grups de negociadors amb interessos diferents entre ells, cosa que forma part de "l'art" de la política. També tingueu en compte que, tot i que a les COP es parli exclusivament de temes relacionats amb el canvi climàtic, els conflictes d'interès de diferent natura (econòmics, polítics, geogràfics, etc.) entre els estats segueixen sent darere dels discursos i motius de cadascuna de les parts (tot i que, evidentment, no de forma explícita).