Molt bones, jovent!

A patir d'aquest dia en Dani agafa el relleu de l'Oliver pel que fa a els continguts que es redactaran en aquest blog.

5-11-2021

Sí, tant l’Oliver com jo ens prenem molt seriosament i amb il·lusió el nostre rol com a observadors de la COP26 i la tasca de fer-vos arribar la informació perquè en sigueu partícips, però també som humans i de tant en tant ens cal una mica d’esbarjo per recarregar forces.

Així que, aprofitant que som en un país diferent, vam dedicar el dia 5 de Novembre a fer turisme per Edimburg, ja que alguns dels nostres coneguts ens van comentar que és una ciutat més maca de veure que Glasgow.

6-11-2021

El vent i una pluja fina ens van donar la benvinguda al matí del sisè dia. A diferencia de la resta de dies, al entrar a la Blue Zone de la COP26 (vam arribar-hi cap a les 10:00) no hi havia gens de cua a l’entrada. Potser va ser degut tant a que no feia gaire bon dia com a que era un dissabte, així que hi vam poder entrar molt ràpidament.

Després d’anar a buscar un cafè gratis a un dels stands de la zona D, ens vam afanyar a buscar un lloc a la cafeteria principal de la zona on poder dur a terme l’entrevista que havíem acordat el dia anterior amb l’Anna Pérez Català i la Marta Torres Gunfaus (una party i una observadora catalanes, respectivament, de l'IDDRI); un lloc amb força gent i soroll però amb un cert encant per les llums que el cobreixen.

Aquí teniu l’entrevista:

Immediatament després d’acabar aquesta entrevista, vam sortir de la COP26 cap al que s’esperava que fos un dels esdeveniments més destacables a Glasgow durant les dues setmanes de la COP26: la manifestació multitudinària contra el canvi climàtic.

Els 20 minuts a peu que separen la Blue Zone del Kelvingrove, lloc on començava la manifestació, van ser acompanyats de força vent i una pluja molt més intensa que abans. Al arribar al Kelvingrove, ens vam trobar una munió de gent de molt països i cultures diferents, i un ambient alegre i festiu però, alhora, de clara indignació i voluntat de produir canvis reals en la situació climàtica mundial.

La manifestació va començar a les 12:15, i va transcórrer per alguns dels principals carrers de la ciutat, com Argyle Street, fins a la St. George Square, una de les principals places de la ciutat, que es troba just davant de l’estació de Glsgow Queen Street Station, una de les dues més importants de la ciutat.

A mesura que anàvem caminant i avançant alguns manifestants, ens vam anar trobant amb diferents col·lectius d’arreu del món: pobles indígenes d’arrels Inques i d’altres de Sud-Amèrica, pobles africans, pobles del Nepal... cadascun d’ells amb el seu respectiu gran cartell i les seves banderes i proclames.

Vam veure més tard per les notícies que hi van haver uns 100.000 asistents a la manifestació, el doble del que es preveia!

No vam arribar fins a St. George Square perquè vam fer una parada per a menjar i preparar-nos per atendre un esdeveniment que tindria lloc a les 16:45 a la COP26: Un side event organitzat i encapçalat pel Grup de Governança de Canvi Climàtic de l’UPC!!!

En aquest side event, hi van participar Olga Alcaraz i Albert Turón com a ponents principals, presentant-nos els resultats del seu estudi sobre equitat en el repartiment del carbon budget mundial segons les diferents regions mundials.

També, en aquesta sessió, el Climate Scorecard i l’Asociación Proteger també van parlar dels efectes del canvi climàtic a nivell regional i local, respectivament; en el cas local, les representant de l’associació ens van explicar el seu projecte de recolzament a la cultura del poble indigena Toba.

Acabat aquest side event, vam intentar atendre a un plenari amb presencia de tots els països, però com es va endarrerir i ja havíem reservat lloc en un restaurant, ens vam anar aviat a fer un sopar de comiat de les persones que hi vam ser la primera setmana de la COP26 per a que tots/es poguéssim tornar aviat als nostres allotjaments.