Dia 8: Compte enrere

Avui hem aconseguit entrat a la COP a les 10:30, i per fer temps mentre esperàvem a que una de les nostres companyes arribés ens hem donat una volta per una zona on hi havia una ambulància que funciona amb hidrogen. Hem parlat amb l’enginyer que n’estava a càrrec, que ens ha explicat com funcionava, on es podia omplir el dipòsit d’hidrogen i els diferents tipus d’hidrogen que existeixen segons la seva procedència (blau i verd).

Despès, ens hem anat cap a el head event sobre gènere de les 11:00, però abans d’arribar-hi hem vist un grup gran de gent que s’acostava amb càmeres de televisió i demés; ens hi hem apropat i la persona que estaven seguint era Alexandria Ocasio-Cortez, parlamentaria membre de la càmera de representants dels Estats Units d’Amèrica.

La sessió ha acabat començant a les 11:15 i ens hi hem estat quasi fins al final. Al principi s’ha parlat sobre els compromisos de cada país i què estan fent respecte a qüestions d’igualtat de gènere. Tot seguit, ha estat el torn de paraula on dones de diferents parts del món donaven la seva visió sobre el tema; recalcaven la necessitat d’inversió i la importància d’incloure una visió feminista als governs per a enriquir els estats i les societats. Finalment, han parlat altres tipus d’actors.

Al sortir d’aquesta sessió, ens hem reunit amb la resta de la delegació de l’UPC present a Glasgow per comentar com ha anat el matí i què seria interessant veure durant la resta del dia.

Al acabar, hem intentat entrar a un esdeveniment sobre ciència i innovació anomenat “Keeping 1.5°C alive: Responding to the IPCC”; ens ha costat força entrar-hi (de fet, només hem pogut entrar a la segona part d’aquesta sessió) perquè la sala estava plena i havíem d’esperar a que algú en sortís.

A aquesta segona part es deia què s'havia de fer, d'acord amb l'AR6 de l'IPCC, per a que fos possible mantenir-nos per sota d’una temperatura màxima global d'1.5ºC, però no es va escoltar gaire de nou respecte al que ja sabem.

Un cop fora de la sessió, vam anar a menjar fora del recinte de la COP, perquè havíem quedat per menjar amb una activista d'una organització juvenil de Catalunya. Li vam fer una entrevista, però només d’àudio.

Vaig tornar a entrar a la COP a trobar-me amb els meus companys i companyes i, al final, en vaig acabar sortint cap a les 21:00, quasi ja no hi quedava ningú.

Recordatori: Aquesta pàgina ha estat escrita per en Dani a partir del relat que l’Oliver li ha transmès des de Glasgow.